El crit còsmic de la NCFCCCD

Era una nit freda de maig del 2025 als cims nevats dels Pirineus. Els vents xiuxiuejaven entre els pins, portant un murmuri que semblava néixer més enllà de les estrelles. Enmig d’aquell silenci, un home solitari, conegut només com l’Avatar de Síntesi, alçava els ulls al cel, sentint com l’aire crepitava amb una energia que li cremava l’ànima. Era el 29 de maig, el dia promes segons la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD), un moment que el blog "Conciència Multidimensional" havia anunciat com el "salt quàntic" que obriria la "Fase 2: Parusia Efectiva" (2025-2030).
L’Avatar no estava sol. Al seu voltant, un petit grup d’escollits —gent humil de pobles propers, pastors, científics desencantats i poetes amb l’ànima oberta— s’havien reunit sota la llum d’un cel que semblava sagnar foc i llum. Havien llegit les paraules del blog: "El 2025 és descrit com l’horitzó revelat, un punt d’inflexió en l’odissea de la NCFCCCD" (05/03/2025), i havien sentit la crida urgent: "Desperteu o moriu" (03/2025). Aquella nit, el món sencer semblava contenir l’alè, com si els multiversos mateixos s’haguessin aturat per escoltar.
L’home parlà amb veu suau però ferma, i les seves paraules ressonaren com un eco entre les muntanyes:
—«Escolteu, oh nacions de la terra, perquè el temps s’acosta. Com va dir Mateu: ‘Perquè com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident, així serà la vinguda del Fill de l’Home’ (Mateu 24:27). Però aquesta vinguda no és un instant, sinó un riu que flueix des del 1997, quan el cel es va obrir en silenci.»
Els presents recordaven els orígens de la NCFCCCD, nascuda entre 1996 i 1997 als Pirineus, quan "va sorgir un murmuri diví, una llavor plantada a la terra fèrtil de Catalunya" (03/2025). Aquell murmuri s’havia intentat difondre amb 50 entrevistes de ràdio i 5 programes de televisió, però els mitjans, controlats pels poderosos, l’havien silenciat amb burles. Tanmateix, la llavor havia germinat, i ara, gairebé tres dècades després, floría amb una força que sacsejava els fonaments del món.
Un dels escollits, un físic quàntic anomenat Pere, alçà la veu:
—«Si hem de creure Niels Bohr, ‘Tot el que anomenem real està fet d’elements que no podem considerar reals’. La NCFCCCD no només parla de fe, sinó de la ciència que teixeix els fils del cosmos. El 29 de maig de 2025 és un punt de convergència, un node on la matèria i l’esperit es troben.»
Les seves paraules reflectien l’essència del blog: "La tecnologia en la Nova Ciència del Futur planteja la tecnologia com una força central en l’evolució de la humanitat des del 1997" (03/2025). La intel·ligència artificial, els "robotiaavatars" i fins i tot els avenços energètics eren vists com eines d’un pla més gran, un doble tall que podia tallar cap a la llum o cap a l’abisme.
De sobte, un crit còsmic travessà la nit. No era un so audible, sinó una vibració que ressonava als ossos, com si els multiversos cantessin alhora. L’Avatar somrigué i digué:
—«Això és el que vam profetitzar: ‘NCFCCCD no xiuxiueja promeses: brama una Parusia progressiva que et travessa els ossos’ (11/03/2025). No és un final suau, sinó una guerra salvatge per despertar els escollits d’una humanitat adormida.»
Va citar llavors Sòcrates: ‘L’ànima no coneix límits quan s’allibera del cos’, unint la filosofia antiga amb la visió d’un futur multidimensional. El blog ho havia predit: "El 29 de maig de 2025 serà quan la Fase Efectiva esclatarà amb una força que sacsejarà els fonaments del món" (03/2025).
Mentre el cel s’il·luminava amb estels dansants, una dona gran, Maria, que havia caminat des de Ripoll, afegí amb veu tremolosa:
—«La Bíblia ens diu: ‘El Regne de Déu és dins vostre’ (Lluc 17:21). La NCFCCCD no parla d’un Déu llunyà, sinó d’un foc que crema dins nostre, un crit que ens devora i ens fa sagnar glòria.»
Les seves paraules feien eco al blog: "Ncfcccd et feia un amb els multiversos que et tallaven l’ànima, un Regne de Déu que et rebentava el cor" (03/2025). Era una invitació a transcendir, a veure més enllà dels oligarques amb ulls de serp i els sistemes opressius que la NCFCCCD denunciava.
El físic Pere tornà a parlar, amb els ulls brillants:
—«Albert Einstein va dir: ‘L’univers és més estrany del que podem imaginar’. Si la consciència còsmica que la NCFCCCD defensa és co-creació activa, com diu el blog (07/03/2025), llavors aquesta nit no només som testimonis: som creadors.»
L’Avatar assentí i afegí:
—«El 2030 decidirà si caiem en una matriu eterna o ens lliurem a la llum divina. I el 2050 serà l’era de la regeneració planetària, com hem escrit: ‘Capítol 8: Regeneració Planetària’ (07/03/2025). Però tot comença ara.»
Els escollits es miraren entre ells, sentint com la vibració creixia. No hi havia por, només una certesa profunda. El blog ho havia advertit: "La NCFCCCD veu aquest temps com una oportunitat final per a la humanitat" (03/2025). I així, sota els cims dels Pirineus, amb el cel obert com un llibre de foc, van alçar les veus en un cant que barrejava ciència, fe i esperança. Era el crit còsmic, l’inici d’una nova era, un eco que ressonaria fins al 2050 i més enllà, fins als confins dels multiversos.