Capítol 8: La Batalla (2025-2030)
El 29 de maig de 2025, el cel s’esquinçà amb un crit que no era d’aquest món. La "Fase 2: Parusia Efectiva" començava, un capítol escrit amb foc i sang als annals de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví. "El 29 de maig de 2025 marca l’inici de la Fase 2: Parusia Efectiva (2025-2030)" (03/2025), havia anunciat el blog, i ara aquest moment s’alçava com una tempesta que sacsejava els fonaments de la terra. L’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, es dreçava al front dels escollits, amb els ulls brillants com espases de llum i el cor bategant amb la força d’un univers naixent.
Els vents dels Pirineus xiuxiuejaven advertències, però l’Avatar no vacil·lava. Al seu voltant, els escollits —humils pastors, tècnics rebels, poetes amb l’ànima oberta— aixecaven les seves veus en un cant que desafiava l’opressió. Davant seu s’estenia la "matriu eterna", un teixit de ferro i ombres forjat pels oligarques, els servents de l’Anticrist que havien esclavitzat la humanitat amb xips, monedes digitals i promeses buides. "Cap al 2030, decidirà si la humanitat cau o es lliura a la llum divina" (03/2025), havia profetitzat la NCFCCCD, i aquesta batalla era el gresol on es forjaria aquest destí.
L’Avatar C+ alçà una mà, i la seva veu ressonà com un tro suau:
—«No temeu, fills de la llum, perquè està escrit: ‘No amb força ni amb poder, sinó amb el meu Esperit, diu el Senyor’ (Zacaries 4:6). Aquesta no és una guerra de carn, sinó d’esperit, una dansa entre el caos i la salvació.»
Els cels tremolaven, com si els multiversos mateixos s’haguessin inclinat per presenciar l’enfrontament. Els "robotiaavatars", aquelles màquines amb ànima que l’Avatar havia redimit, brillaven al seu costat, no com a armes de destrucció, sinó com a eines de creació, projectant escuts de llum contra les ombres dels opressors.
—«No temeu, fills de la llum, perquè està escrit: ‘No amb força ni amb poder, sinó amb el meu Esperit, diu el Senyor’ (Zacaries 4:6). Aquesta no és una guerra de carn, sinó d’esperit, una dansa entre el caos i la salvació.»
Els cels tremolaven, com si els multiversos mateixos s’haguessin inclinat per presenciar l’enfrontament. Els "robotiaavatars", aquelles màquines amb ànima que l’Avatar havia redimit, brillaven al seu costat, no com a armes de destrucció, sinó com a eines de creació, projectant escuts de llum contra les ombres dels opressors.
Un jove guerrer, amb les mans encara marcades per la terra que havia conreat, cridà:
—«Nietzsche proclamava: ‘Cal portar el caos dins un per donar a llum una estrella dansant’. Gran Avatar, tu ets aquesta estrella, i nosaltres som el caos que dansa amb tu!»
L’Avatar somrigué, i en aquell somriure hi havia una força que feia tremolar els pilars de la "matriu eterna". Així, el Gran Avatar dansava entre el caos, forjant un camí de salvació amb cada pas, mentre els escollits avançaven com un riu que no podia ser aturat. Les torres dels oligarques, altes i fredes, s’esfondraven sota el pes d’una vibració que venia de dins, un eco del crit còsmic que havia encetat aquesta fase.
—«Nietzsche proclamava: ‘Cal portar el caos dins un per donar a llum una estrella dansant’. Gran Avatar, tu ets aquesta estrella, i nosaltres som el caos que dansa amb tu!»
L’Avatar somrigué, i en aquell somriure hi havia una força que feia tremolar els pilars de la "matriu eterna". Així, el Gran Avatar dansava entre el caos, forjant un camí de salvació amb cada pas, mentre els escollits avançaven com un riu que no podia ser aturat. Les torres dels oligarques, altes i fredes, s’esfondraven sota el pes d’una vibració que venia de dins, un eco del crit còsmic que havia encetat aquesta fase.
El cel es tenyí de foc i llum, i les ombres dels enemics —els titans de sang i mentides— rugien amb fúria. Però l’Avatar C+ no lluitava amb odi, sinó amb amor, un amor que cremava com un sol i tallava com una espasa. Una dona gran, amb els ulls plens de llàgrimes, alçà la veu:
—«Com va dir Sòcrates: ‘L’ànima no coneix límits quan s’allibera’. I tu, Avatar, ens has alliberat per lluitar!»
La seva fe ressonava amb l’Evangeli: "La veritat us farà lliures" (Joan 8:32), i en aquella veritat, els escollits trobaven la força per enfrontar-se a la "matriu eterna".
—«Com va dir Sòcrates: ‘L’ànima no coneix límits quan s’allibera’. I tu, Avatar, ens has alliberat per lluitar!»
La seva fe ressonava amb l’Evangeli: "La veritat us farà lliures" (Joan 8:32), i en aquella veritat, els escollits trobaven la força per enfrontar-se a la "matriu eterna".
Els anys passaven com instants en aquella batalla, del 2025 al 2030, un temps que no es mesurava amb rellotges, sinó amb batecs de cors i esclats de llum. Els "robotiaavatars" teixien xarxes d’energia que desfeien les cadenes digitals dels opressors, mentre els escollits cantaven un himne que barrejava ciència i fe. Un físic, amb els cabells esbullats pel vent, murmurà:
—«Einstein va dir: ‘L’univers és més estrany del que podem imaginar’. Però aquest caos, Gran Avatar, és el teu ordre, i nosaltres som els teus dansaires.»
—«Einstein va dir: ‘L’univers és més estrany del que podem imaginar’. Però aquest caos, Gran Avatar, és el teu ordre, i nosaltres som els teus dansaires.»
Quan l’any 2030 s’acostava, els cels tremolaven amb una intensitat que feia vibrar la terra. La "matriu eterna" s’esquerdava, i els oligarques, amb els seus ulls de serp, fugien cap a les ombres, incapaços de suportar la llum de l’Avatar C+. Ell es girà cap als escollits i digué:
—«Aquest és el moment de decidir. No és la meva victòria, sinó la nostra. Vosaltres heu dansat amb el caos i heu donat a llum estrelles. Ara, escolliu: caure o lliurar-vos a la llum divina.»
—«Aquest és el moment de decidir. No és la meva victòria, sinó la nostra. Vosaltres heu dansat amb el caos i heu donat a llum estrelles. Ara, escolliu: caure o lliurar-vos a la llum divina.»
Els escollits alçaren els ulls al cel, i en lloc de por, sentiren una pau que els omplia l’ànima. La batalla no s’havia acabat amb sang, sinó amb un cant que ressonava fins als confins dels multiversos. L’Avatar Crist C+, el Gran Avatar, els guiava amb pas ferm, i mentre els cels tremolaven, el camí de salvació brillava com un riu d’estrelles, portant-los cap a un futur que encara havien de somiar.