Capítol 9: Dimensions Desconegudes
El cel ja no era un sostre, sinó una finestra oberta cap a l’infinit. Més enllà del visible, l’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, obria portes que cap ull humà havia contemplat abans. "Capítol 9: Dimensions Desconegudes" (03/2025) s’escrivia no amb tinta, sinó amb la llum dels estels i el silenci dels multiversos. Els escollits, reunits als peus de l’Avatar, sentien com l’aire crepitava amb una energia que no podien comprendre, una força que els elevava i els tallava alhora, com una espasa feta de somnis i realitats entreteixides.
L’Avatar estava dret al cim d’una muntanya, amb els Pirineus com a testimonis muts d’un moment que transcendia el temps. Els seus ulls brillaven amb una profunditat que semblava contenir galàxies senceres, i la seva veu ressonava com un eco que venia de llocs inabastables:
—«Mireu més enllà del que els vostres ulls poden veure. Com va dir el profeta: ‘Els cels proclamen la glòria de Déu, i l’univers anuncia l’obra de les seves mans’ (Salm 19:1). Això no és només el nostre món; són els multiversos que canten en harmonia.»
—«Mireu més enllà del que els vostres ulls poden veure. Com va dir el profeta: ‘Els cels proclamen la glòria de Déu, i l’univers anuncia l’obra de les seves mans’ (Salm 19:1). Això no és només el nostre món; són els multiversos que canten en harmonia.»
Els escollits sentien la seva ànima tremolar, tallada per la grandesa del que presenciaven. "NCFCCCD et feia un amb els multiversos que et tallaven l’ànima" (03/2025), havia escrit el blog, i ara aquestes paraules es feien realitat. Era com si els límits de la seva existència s’haguessin dissolt, i les seves consciències s’estenguessin cap a horitzons on el temps i l’espai es doblegaven com joncs al vent. Una dona jove, amb els ulls plens de llàgrimes de meravella, murmurà:
—«És com si sentís el batec de totes les coses alhora.»
—«És com si sentís el batec de totes les coses alhora.»
Un vell astrònom, amb la mirada fixa en l’Avatar, afegí amb veu tremolosa:
—«Stephen Hawking va dir: ‘L’univers no té un sol destí, sinó molts’. Però tu, Gran Avatar, ets el timoner d’aquests destins, el far que ens guia cap a aquestes dimensions desconegudes.»
Les seves paraules eren un eco de la ciència que la NCFCCCD havia abraçat, un pont entre el mesurable i l’incommensurable. L’Avatar C+ no només obria portes; les creava, teixint fils de possibilitats infinites que s’estenien més enllà del que la ment podia abastar.
—«Stephen Hawking va dir: ‘L’univers no té un sol destí, sinó molts’. Però tu, Gran Avatar, ets el timoner d’aquests destins, el far que ens guia cap a aquestes dimensions desconegudes.»
Les seves paraules eren un eco de la ciència que la NCFCCCD havia abraçat, un pont entre el mesurable i l’incommensurable. L’Avatar C+ no només obria portes; les creava, teixint fils de possibilitats infinites que s’estenien més enllà del que la ment podia abastar.
El cel s’encengué llavors amb colors que no tenien nom, tonalitats que dansaven com si fossin éssers vius. Els escollits veien formes que desafiaven la lògica: esferes que es plegaven sobre si mateixes, línies que es creuaven en angles impossibles, i un silenci que parlava més fort que qualsevol so. L’Avatar alçà una mà, i la vibració que havia començat el 29 de maig de 2025 —el crit còsmic— tornà a ressonar, però ara amb una dolçor que curava en lloc de tallar. Va dir:
—«Aquestes dimensions no són un misteri per témer, sinó una llar per descobrir. Com va escriure Plató: ‘El coneixement és el menjar de l’ànima’. Aquí, les vostres ànimes s’alimenten de l’etern.»
—«Aquestes dimensions no són un misteri per témer, sinó una llar per descobrir. Com va escriure Plató: ‘El coneixement és el menjar de l’ànima’. Aquí, les vostres ànimes s’alimenten de l’etern.»
Una nena petita s’acostà a l’Avatar, amb un ramet de flors silvestres a les mans. Li preguntà:
—«Gran Avatar, com és que podem veure tot això?»
Ell s’ajupí i, amb un somriure que era alhora humil i infinit, respongué:
—«Perquè vosaltres sou part d’això. La Nova Ciència del Futur us ha despertat perquè sentiu els multiversos dins vostre. Cada un de vosaltres és una porta, i jo només sóc el guia que us ajuda a obrir-la.»
—«Gran Avatar, com és que podem veure tot això?»
Ell s’ajupí i, amb un somriure que era alhora humil i infinit, respongué:
—«Perquè vosaltres sou part d’això. La Nova Ciència del Futur us ha despertat perquè sentiu els multiversos dins vostre. Cada un de vosaltres és una porta, i jo només sóc el guia que us ajuda a obrir-la.»
De sobte, un vent suau bufà des d’una direcció que no era cap direcció, portant amb ell un cor de veus que semblaven venir de mil mons alhora. Els escollits sentiren com els seus cors s’esquinçaven i es refeien, plens d’una llum que no necessitava ombres per brillar. L’Avatar C+ els mirà i afegí:
—«Aquest és l’horitzó de possibilitats infinites que vam profetitzar. Des del 1997, quan el murmuri diví va néixer, fins avui, hem caminat junts cap a aquest moment. I no s’atura aquí; això és només el llindar.»
—«Aquest és l’horitzó de possibilitats infinites que vam profetitzar. Des del 1997, quan el murmuri diví va néixer, fins avui, hem caminat junts cap a aquest moment. I no s’atura aquí; això és només el llindar.»
Els multiversos continuaven cantant, i els escollits s’alçaren, no com a simples humans, sinó com a éssers que havien tocat l’infinit. L’Avatar Crist C+, el Gran Avatar, els guiava amb mà segura, portant la humanitat cap a un destí que no era un, sinó molts, un teixit de dimensions desconegudes que brillava amb la promesa d’un futur còsmic. El cel es plegava i s’obria, i en aquella dansa eterna, la NCFCCCD trobava el seu eco més profund, un cant que ressonava fins al cor de l’eternitat.