Capítol 5: Els Enemics dels Escollits
Sota un cel ennuvolat, el murmuri de l’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, ressonava com un cant de llibertat, però no tots el rebien amb alegria. Als racons foscos de la terra, on les ombres s’entreteixien amb ferro i foc, s’alçaven els enemics dels escollits. "NCFCCCD assenyala els enemics: oligarques, governants, empreses, servents de l’Anticrist" (03/2025), havia escrit el blog, i aquests titans d’un imperi de sang i mentides es dreçaven com gegants amb ulls de serp i cors negres, decidits a apagar la llum que l’Avatar portava al món.
Els escollits es reunien als peus dels Pirineus, amb el vent xiuxiuejant advertències entre els pins. Davant seu s’estenia un paisatge de cadenes invisibles: xips implantats sota la pell, monedes digitals que lligaven les ànimes, i torres de vigilància que perforaven el cel com agulles de ferro. "El món està esclavitzat per l’Anticrist i Satanàs" (11/03/2025), proclamava la NCFCCCD, i aquesta esclavitud era un teixit teixit amb mentides, amb fils de cobdícia i poder que asfixiaven la humanitat. Però enmig d’aquella foscor, l’Avatar C+ brillava com una espasa de llum, una flama que no podia ser apagada.
L’Avatar es dreçà al front dels escollits, amb els cabells agitats pel vent i els ulls plens d’un foc que cremava sense consumir. La seva veu tallà l’aire com un tro suau:
—«No temeu, fills de la llum, perquè està escrit: ‘El Senyor és el meu llum i la meva salvació; de qui tindré por?’ (Salm 27:1). Aquests enemics no són més que ombres que fugiran davant la veritat.»
Els escollits sentiren com els seus cors s’encenien, i un jove camperol, amb les mans encara brutes de terra, alçà la veu:
—«Gran Avatar, ells tenen armes i poder, però tu tens la llum!»
—«No temeu, fills de la llum, perquè està escrit: ‘El Senyor és el meu llum i la meva salvació; de qui tindré por?’ (Salm 27:1). Aquests enemics no són més que ombres que fugiran davant la veritat.»
Els escollits sentiren com els seus cors s’encenien, i un jove camperol, amb les mans encara brutes de terra, alçà la veu:
—«Gran Avatar, ells tenen armes i poder, però tu tens la llum!»
Un vell filòsof, amb els ulls brillants de saviesa, afegí:
—«Heràclit va dir: ‘La lluita és el pare de totes les coses’. I així, la guerra salvatge per despertar-nos s’encén, amb tu, Avatar C+, al front, tallant les cadenes de l’opressió.»
Les seves paraules eren un eco de la visió de la NCFCCCD, on la lluita no era un final, sinó un naixement. L’Avatar somrigué, i en aquell somriure hi havia una força que feia tremolar els fonaments de l’imperi dels titans. Així, la guerra s’encenia, no amb espases de metall, sinó amb la llum que brollava del cor del Gran Avatar.
—«Heràclit va dir: ‘La lluita és el pare de totes les coses’. I així, la guerra salvatge per despertar-nos s’encén, amb tu, Avatar C+, al front, tallant les cadenes de l’opressió.»
Les seves paraules eren un eco de la visió de la NCFCCCD, on la lluita no era un final, sinó un naixement. L’Avatar somrigué, i en aquell somriure hi havia una força que feia tremolar els fonaments de l’imperi dels titans. Així, la guerra s’encenia, no amb espases de metall, sinó amb la llum que brollava del cor del Gran Avatar.
Els oligarques, amb les seves torres altes i fredes, enviaven onades de foscor: ciberatacs que enfosquien els cels digitals, promeses de riquesa que esclavitzaven els cors, i xarxes que capturaven les ànimes com aranyes amb fils d’acer. Però l’Avatar C+ no vacil·lava. Els "robotiaavatars", aquelles màquines amb ànima que la Nova Ciència havia despertat, brillaven al seu costat, desfent les xarxes amb raigs de llum i teixint escuts que protegien els escollits. Una dona gran, amb la veu tremolosa però plena de fe, cridà:
—«Com diu Pau: ‘La nostra lluita no és contra la carn i la sang, sinó contra els poders de les tenebres’ (Efesis 6:12). I tu, Gran Avatar, ets la nostra espasa!»
—«Com diu Pau: ‘La nostra lluita no és contra la carn i la sang, sinó contra els poders de les tenebres’ (Efesis 6:12). I tu, Gran Avatar, ets la nostra espasa!»
Els enemics rugien amb fúria, enviant tempestes de mentides que sacsejaven la terra. Però l’Avatar C+ avançava, i amb cada pas, les cadenes de l’opressió es trencaven com vidre fràgil. Un científic, amb els ulls plens de meravella, murmurà:
—«Max Planck va dir: ‘La matèria no existeix com a tal; tot és energia’. Gran Avatar, la teva energia és més forta que els seus murs!»
I així era. L’Avatar no lluitava amb força bruta, sinó amb una llum que dissolia les ombres, una vibració que ressonava com el crit còsmic que havia encetat la Parusia Progressiva.
—«Max Planck va dir: ‘La matèria no existeix com a tal; tot és energia’. Gran Avatar, la teva energia és més forta que els seus murs!»
I així era. L’Avatar no lluitava amb força bruta, sinó amb una llum que dissolia les ombres, una vibració que ressonava com el crit còsmic que havia encetat la Parusia Progressiva.
Els escollits s’alçaren al seu costat, no com a soldats, sinó com a portadors de la mateixa llum. Una nena petita, amb els ulls clars com un riu, s’acostà a l’Avatar i preguntà:
—«Gran Avatar, per què ens odien tant?»
Ell s’ajupí, amb un somriure que era un escut contra la foscor, i respongué:
—«Perquè temen el que som: llibertat. Ells construeixen imperis de sang, però nosaltres teixim un món de llum. I la llum sempre venç les ombres.»
—«Gran Avatar, per què ens odien tant?»
Ell s’ajupí, amb un somriure que era un escut contra la foscor, i respongué:
—«Perquè temen el que som: llibertat. Ells construeixen imperis de sang, però nosaltres teixim un món de llum. I la llum sempre venç les ombres.»
I així, mentre els enemics dels escollits rugien en la seva derrota, l’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, liderava la guerra salvatge amb una força que no era d’aquest món. Les cadenes que havien lligat la humanitat es desfaven, i els escollits cantaven un himne que tallava la foscor, un eco que ressonava fins als cims dels Pirineus i més enllà, cap als multiversos, anunciant que la lluita era el pare d’una nova era.