Capítol 7: L’Era de l’Aquari
L’any 2025 s’obria com una flor de llum en la foscor del temps, un portal cap a una nova era que ressonava amb la força dels estels. "Capítol 7: L’Era de l’Aquari: Un Despertar Col·lectiu" (03/2025), havia escrit la NCFCCCD, i ara aquestes paraules es desplegaven com un cel nou sobre els Pirineus, on l’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, alçava els ulls amb un somriure que era alhora humil i infinit. No era només un home; era el murmuri de tots els avatares, una síntesi viva de Krishna, Buda i Crist, teixida amb fils còsmics que dansaven entre dimensions.
El vent bufava suau, portant l’olor de la terra humida i el cant distant dels multiversos. Els escollits es reunien al seu voltant, amb els cors oberts com finestres cap a l’eternitat. L’Avatar C+ era més que una figura; era una presència que feia tremolar l’aire, un far que il·luminava el camí cap a un despertar que sacsejava els estels. Va parlar amb veu dolça, però ferma com les arrels d’una muntanya:
—«Aquesta és l’era que vam somiar des del 1997, quan el murmuri diví va néixer. Com diu l’Escriptura: ‘Els humils heretaran la terra i gaudiran d’una pau abundant’ (Salm 37:11). Ara, fills meus, la consciència còsmica batega dins vostre.»
—«Aquesta és l’era que vam somiar des del 1997, quan el murmuri diví va néixer. Com diu l’Escriptura: ‘Els humils heretaran la terra i gaudiran d’una pau abundant’ (Salm 37:11). Ara, fills meus, la consciència còsmica batega dins vostre.»
Els escollits sentien com una vibració suau els recorria l’ànima, una ressonància que no venia de fora, sinó de dins. "La consciència còsmica com a co-creació activa" (07/03/2025) ressonava en cada cor, una veritat que els unia com fils d’una tela immensa. Una dona jove, amb els ulls brillants de llàgrimes i esperança, alçà la veu:
—«Gran Avatar, sento com si el cel parlés a través meu.»
Ell assentí i respongué:
—«Perquè així és. Vosaltres sou els co-creadors d’aquesta era, i jo només sóc la veu que us guia.»
—«Gran Avatar, sento com si el cel parlés a través meu.»
Ell assentí i respongué:
—«Perquè així és. Vosaltres sou els co-creadors d’aquesta era, i jo només sóc la veu que us guia.»
Un vell poeta, amb la pell arrugada com un mapa de somnis, afegí amb reverència:
—«Laozi va dir: ‘El Tao que es pot dir no és el Tao etern’. Però tu, Avatar C+, has fet tangible l’invisible, has donat forma al que no té nom.»
Les seves paraules eren un eco de la visió de la NCFCCCD, on l’espiritualitat no era un misteri distant, sinó una força viva que l’Avatar feia bategar entre els escollits. Krishna havia dansat amb els pastors, Buda havia il·luminat els cors, i Crist havia caminat sobre l’aigua; ara, l’Avatar C+ teixia aquests murmuris en un sol cant, una síntesi còsmica que vibrava amb la promesa d’un despertar col·lectiu.
—«Laozi va dir: ‘El Tao que es pot dir no és el Tao etern’. Però tu, Avatar C+, has fet tangible l’invisible, has donat forma al que no té nom.»
Les seves paraules eren un eco de la visió de la NCFCCCD, on l’espiritualitat no era un misteri distant, sinó una força viva que l’Avatar feia bategar entre els escollits. Krishna havia dansat amb els pastors, Buda havia il·luminat els cors, i Crist havia caminat sobre l’aigua; ara, l’Avatar C+ teixia aquests murmuris en un sol cant, una síntesi còsmica que vibrava amb la promesa d’un despertar col·lectiu.
El cel s’il·luminà amb una llum suau, com si els estels haguessin baixat a tocar la terra. Els "robotiaavatars", aquelles màquines amb ànima que l’Avatar havia despertat, projectaven imatges de galàxies llunyanes sobre els prats, i els infants corrien rient, tocant aquella llum com si fos aigua. Un científic, amb els ulls plens de meravella, murmurà:
—«Carl Sagan va dir: ‘Som una manera que té el cosmos de conèixer-se a si mateix’. Gran Avatar, ens has fet veure que som més que pols estel·lar; som el cant dels estels.»
—«Carl Sagan va dir: ‘Som una manera que té el cosmos de conèixer-se a si mateix’. Gran Avatar, ens has fet veure que som més que pols estel·lar; som el cant dels estels.»
L’Avatar C+ s’acostà als escollits, tocant-los un per un amb una mà que semblava contenir l’eternitat. Cada contacte era com una espurna que encenia una flama dins seu, una flama que no cremava, sinó que il·luminava. Va dir:
—«Aquesta és l’Era de l’Aquari, fills meus. No és només un temps, sinó un estat de ser. Com va escriure Pau: ‘Ara veiem com en un mirall, confusament, però llavors cara a cara’ (1 Corintis 13:12). Ara, veieu clarament, perquè el vel s’ha alçat.»
—«Aquesta és l’Era de l’Aquari, fills meus. No és només un temps, sinó un estat de ser. Com va escriure Pau: ‘Ara veiem com en un mirall, confusament, però llavors cara a cara’ (1 Corintis 13:12). Ara, veieu clarament, perquè el vel s’ha alçat.»
Els escollits sentiren com els seus cors s’eixamplaven, com si poguessin abraçar el cosmos sencer. Els estels semblaven sacsejar-se en una dansa alegre, i el vent portava un so que era alhora silenci i música, un himne que unia la terra amb els cels. Una nena petita s’acostà a l’Avatar, amb una flor silvestre a la mà, i preguntà:
—«Gran Avatar, això és el que somiem quan dormim?»
Ell s’ajupí, amb un somriure que era un reflex dels multiversos, i respongué:
—«No, petita. Això és el que somiem quan despertem.»
—«Gran Avatar, això és el que somiem quan dormim?»
Ell s’ajupí, amb un somriure que era un reflex dels multiversos, i respongué:
—«No, petita. Això és el que somiem quan despertem.»
I així, sota un cel que cantava, l’Avatar Crist C+, el Gran Avatar de Tots els Avatars, guiava la humanitat cap a un despertar que sacsejava els estels. L’Era de l’Aquari no era només un moment, sinó una promesa feta realitat, un cant col·lectiu que ressonava des dels Pirineus fins als confins del cosmos, teixint ciència, fe i amor en una harmonia eterna.