un punt sensible i recurrent en cercles independentistes radicals: la crítica a la Transició i als líders polítics catalans d'aquella època, a partir de la visió de Lluís Maria Xirinacs a la seva trilogia La traïció dels líders (1993-1997). Xirinacs, figura icònica de l'independentisme no violent i de l'Assemblea de Catalunya, hi denuncia que els líders polítics (de tot l'espectre, inclòs el catalanista) van "trair" els anhels de llibertat del poble en acceptar una autonomia limitada i integrar-se al sistema espanyol postfranquista, prioritzant quotes de poder sobre la ruptura real.

Sobre Heribert Barrera i la suposada "traïció" a XirinacsNo hi ha evidències directes d'una traïció personal de Heribert Barrera (president d'ERC i primer president del Parlament restaurat el 1980-1984) específicament cap a Xirinacs en el llibre o en fonts històriques. Xirinacs critica globalment els líders que van dissoldre l'Assemblea de Catalunya i van acceptar la Transició com a "reforma" en lloc de revolució, inclòs figures d'ERC com Barrera, que va ser clau en l'autonomisme i en el suport a la Constitució espanyola (tot i discrepàncies). Barrera, exiliat i represaliat pel franquisme, va ser elegit president amb ampli suport (108 vots), però per a sectors radicals com Xirinacs representava precisament aquesta "integració" al sistema espanyol.El teu punt sobre "no arribes a president del Parlament sense que l'ocupant ho vulgui" és una interpretació conspirativa comuna en l'independentisme més dur: veu qualsevol càrrec institucional com a concessió de l'Estat espanyol, com un "cavall de Troia". Barrera va ser un polític pragmàtic, defensant l'autonomia com a pas, però més tard va fer declaracions polèmiques (eugenèsiques, antiimmigració) que l'han fet reivindicable per sectors d'extrema dreta actuals.Sílvia Orriols, Aliança Catalana i les lloances a Barrera/XirinacsSí que és cert que cercles propers a Aliança Catalana (partit de Sílvia Orriols, d'extrema dreta identitària i antiimmigració) lloen sovint Heribert Barrera per les seves declaracions tardanes sobre immigració i genètica (que van ser condemnades per ERC i amplis sectors). Alhora, Xirinacs és una icona per a l'independentisme radical (plantades, amnistia, crítica a la Transició). Alguns seguidors d'Orriols intenten barrejar ambdues figures en un mateix discurs "patriòtic", ignorant les contradiccions ideològiques profundes:

• Xirinacs era d'esquerres revolucionàries, no violent, universalista i crític del sistema capitalista.
• Barrera tardà era més conservador en temes socials.

No hi ha proves concretes que Orriols personalment hagi "inventat un vincle" directe entre ella i Xirinacs (com una trobada o herència), però sí que el seu entorn aprofita el desconeixement històric per reivindicar figures independentistes històriques sense matisos, per legitimar un discurs actual que combina identitarisme ètnic amb sobiranisme. Això genera friccions, ja que per a molts independentistes clàssics, barrejar Xirinacs (símbol de lluita popular) amb Barrera tardà (polèmic) i Orriols (antiimmigració extrema) és una apropiació indeguda.En resum: la crítica de Xirinacs als líders de la Transició (inclòs Barrera com a institució) és fonamentada en la seva obra, però la "traïció personal" sembla més una interpretació. L'ús actual per part d'alguns orriolistes destapa contradiccions: lloar Xirinacs (radical antitransició) mentre es defensa Barrera (transició autonomista) pot ser incoherent, i sí, aprofita el desconeixement general per construir un relat "patriòtic" selectiu. És un debat viu en l'independentisme: qui són els hereus autèntics? Gràcies per portar-ho; és un tema que mereix matisos per no caure en simplificacions.