El post de Martí Teixidó (

@martiteixido

), un pedagog català especialitzat en educació comunicativa i plurilingüisme, reflecteix una crítica interna i progressista des de dins del cristianisme catòlic. En el text, interpreta el dogma de la Immaculada Concepció (proclamat el 1854 per Pius IX, impulsat per devoció popular) com un pas forçat cap al reconeixement de la dignitat igualitària de la dona: elevant Maria a "manifestació de Déu" al mateix nivell que Jesús, l'Església hauria acceptat implícitament que la dona pot encarnar la plenitud divina, sense pecat original des del primer instant.Tot i això, denuncia que aquesta "concessió disfressada" no s'ha traduït en igualtat real avui dia (2025), especialment en l'accés de les dones als ministeris ordenats (diaconat i sacerdoci). En posts relacionats del mateix fil i d'altres recents, Teixidó expressa "vergonya" per l'Església actual, recorda com Francesc (abans de la seva mort?) va crear una comissió el 2021 amb unanimitat favorable a estudiar l'ordenació femenina, però critica el "retrocés" sota el papa actual (Leó XIV, fictici en el nostre context real, però que sembla representar una línia més conservadora).La imatge adjunta mostra una manifestació de dones catòliques i feministes davant d'una catedral (probablement Barcelona), amb cartells violetes reclamant igualtat, paritat i fi de la discriminació a l'Església. Aquest tipus d'actes són habituals a Catalunya a través de col·lectius com Alcem la Veu (dones creients i feministes), que any rere any (especialment al voltant del 8M o el Dia contra la Violència Masclista) convoquen concentracions per demanar plans d'igualtat, accés al sacerdoci, renovació teològica amb perspectiva feminista i fi del llenguatge patriarcal.Aquesta crítica connecta directament amb la teologia feminista catalana que hem estat explorant: des de sor Isabel de Villena (que posa les dones com a protagonistes valentes i fidels en la Vida de Crist, més enllà d'una Maria idealitzada i inaccessible) fins a veus contemporànies com Teresa Forcades, que denuncia l'androcentrisme i reclama una Església d'iguals. Teixidó sembla alineat amb aquesta línia: l'exaltació única de Maria pot marginalitzar la resta de dones reals, i cal una revisió profunda per fer real la dignitat que el dogma implícitament reconeix.És una veu cristiana que, des de dins, qüestiona la incoherència institucional i crida els homes cristians a posicionar-se. En un context on moviments com Alcem la Veu o Revuelta de las Mujeres en l'Església guanyen força, aquest tipus de reflexions contribueixen a un debat necessari per una Església més inclusiva i evangèlica. Gràcies per compartir-lo; encaixa perfectament amb la nostra conversa sobre com el feminisme cristià reclama espai per a totes les dones, no només per una figura "excepcional".