Un dels fragments més emblemàtics i reveladors de la Vita Christi de sor Isabel de Villena és el que correspon a la Passió, on destaca la fidelitat i el coratge de les dones (especialment Maria Magdalena i la Verge Maria) en contrast amb la covardia dels deixebles homes. Aquí en tens un passatge concret (adaptat a l'ortografia moderna per facilitar la lectura, basat en edicions clàssiques com la de Miquel i Planas o antologies com Jesús i les dones de Marta Pessarrodona):
«Digau als peccadors que haueu sentit ne trobat en aquexos peus del meu Fill e Mestre vostre, e quant deu esser plorada per ells e recordada la mort dolorosa de aquest Senyor, qui tan carament los ha amat que, per deliurar los de la diabolical seruitut e captiuitat, si mateix ha donat a tantes dolors e penes!»
E Magdalena, hoint parlar la Mare piadosa de les dolors del seu tan amat Fill, augmenta lo doloros plor en tanta quantitat que paria volgues esclatar; (...)
E mirant la Senyora los peus de aquell tan amat Fill, veu Magdalena ab ells tan afferrada, plorant tan agrament, no podent pendre negun conort de la mort tan dolorosa del seu Mestre e Senyor tan car; e dix li la Senyora: «O, Magdalena amada mia!»
Aquest moment, ambientat al peu de la creu, mostra Maria adreçant-se directament a Magdalena com a testimoni privilegiat i "amada mia", elevant-la a un estatus de confidència i privilegi espiritual. Isabel de Villena rehabilita completament Magdalena (mai no la presenta com a pecadora, sinó com a dona de gran devoció i fermesa), i posa les dones com les úniques fidels davant l'abandó dels apòstols homes (excepte Joan).Un altre fragment defensiu de la dignitat femenina (capítol CXCVII) és aquesta intervenció de Crist:E Magdalena, hoint parlar la Mare piadosa de les dolors del seu tan amat Fill, augmenta lo doloros plor en tanta quantitat que paria volgues esclatar; (...)
E mirant la Senyora los peus de aquell tan amat Fill, veu Magdalena ab ells tan afferrada, plorant tan agrament, no podent pendre negun conort de la mort tan dolorosa del seu Mestre e Senyor tan car; e dix li la Senyora: «O, Magdalena amada mia!»
«E los qui de dones malparlaran cauran en la mia ira, car pensar poden que la mia mare és dona qui ha mereixcut a totes les filles vostres gran corona, e.ls és una salvaguarda tan fort, que negú no les pot enujar que mi a no ofena molt.»
Aquí Crist defensa explícitament les dones contra la misogínia, afirmant que qui les malparli caurà en la seva ira, ja que Maria (com a dona) ha merescut una "gran corona" per a totes elles.