La teologia feminista catalana és una corrent rica i amb arrels històriques profundes, que combina la crítica a les estructures patriarcals de la tradició cristiana amb una relectura inclusiva i alliberadora de la Bíblia i la doctrina. Tot i que la teologia feminista com a disciplina moderna neix al segle XX (influïda per figures internacionals com Elisabeth Schüssler Fiorenza o Rosemary Radford Ruether), als Països Catalans té precedents medievals i un desenvolupament contemporani notable.

Precedents històricsLa figura pionera és sor Isabel de Villena (1430-1490), abadessa clarissa del Reial Monestir de la Trinitat de València. La seva obra Vita Christi (1497) és considerada protofeminista: posa les dones al centre de la narració evangèlica (Maria, Magdalena, Marta...), destaca la seva fidelitat i coratge davant la covardia dels apòstols, i rehabilita figures com Eva. Moltes teòlogues actuals la veuen com una precursora de la teologia feminista per la seva visió igualitària i trinitària en clau femenina.Figures contemporànies principals

• Teresa Forcades i Vila (n. 1966): La teòloga catalana més destacada en aquest àmbit. Monja benedictina, metgessa i doctora en teologia, és autora de La teologia feminista en la història (Fragmenta, 2007), on defineix la teologia feminista com una teologia crítica i d’alliberament que denuncia contradiccions patriarcals i busca alternatives. Altres obres seves: La Trinitat, avui (2005). Ha estat una veu influent en debats sobre gènere, Església i societat.
• Teresa Solà: Biblista amb aproximació feminista. Obres com Jahvè, espòs d’Israel (2004) o Caminant amb la Paraula (2019), on reinterpreta metàfores bíbliques des d’una perspectiva de gènere.

Altres contribucions venen del Col·lectiu de Dones en l’Església (fundat el 1986 a Catalunya), que promou el feminisme cristià, i de grups com l’Associación de Teólogas Españolas (ATE).Característiques i temes principalsLa teologia feminista catalana critica l’androcentrisme tradicional, rebutja la subordinació de la dona (basada en interpretacions patriarcals de la Bíblia) i proposa una Església més igualitària. Temes recurrents: rehabilitació de figures femenines bíbliques, crítica a la mariologia que idealitza Maria com a "excepció" (marginalitzant la resta de dones), i vincle amb l’alliberament social.Aquesta corrent, tot i ser minoritària dins l’Església institucional, ha influït en el debat sobre el rol de les dones (ministeris, ordenació) i connecta amb el feminisme secular català.