Els nous documents desclassificats (lliurats a la comissió d'investigació del Congrés el desembre 2025, segons l'article d'El Món de Quico Sallés del 12/12/2025) aporten més fragments sobre la figura d'Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17-A (Barcelona i Cambrils, 16 morts i centenars de ferits). Tanmateix, no resolen les incògnites principals i, al contrari, augmenten les suspicàcies per la persistent manca de transparència: molts documents continuen classificats o denegats (expedient d'asil, informes penitenciaris originals, entrevistes amb condemnats vius com Houli i Oukabir).

Revelacions clau dels nous documents

• Relat dubtós de l'imam (2009): Es-Satty va escriure un informe manuscrit a la presó descrivint un suposat segrest i pallissa per narcotraficants, amb confinament de quatre dies a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquest relat va ajudar a revocar la seva condemna i evitar l'expulsió. Però l'hospital certifica que "mai han atès cap persona anomenada Abdelbaky Es-Satty", i no hi ha multes a la seva furgoneta malgrat dies estacionada il·legalment.
• Trasllats d'agents: Documents sobre nomenaments a ambaixades (Colòmbia i Panamà) confirmen trasllats de Guàrdia Civil des de l'agost 2017, però no aclareixen (ni neguen) els del CNI, que segons fonts anteriors van "desterrar" agents que seguien l'imam (cap de Girona a Bogotà, oficial a Panamà).
• Negatives persistents: Trapero (actual director general de la Policia) es nega a lliurar l'atestat dels Mossos del 2009 sobre l'imam, argumentant que és judicial.

Aquests elements s'afegeixen a desclassificacions prèvies (gener-novembre 2025): contactes confirmats del CNI amb Es-Satty a la presó (2014), aturada de la seva expulsió post-trobades, valoració com "intel·ligent però manipulador", però sense detectar risc jihadista real. El CNI el va considerar per reclutar com a confident, però el va descartar per falta d'interès.La versió oficial vs. les teories alternativesLa investigació judicial (Audiència Nacional) i policial (Mossos, Guàrdia Civil) manté que va ser un atemptat jihadista autònom, inspirat en Daesh (que el va reivindicar), amb una cèl·lula radicalitzada per Es-Satty a Ripoll. L'explosió accidental a Alcanar va forçar un pla improvisat (atropellaments). Fonts del CNI atribueixen qualsevol fallida a "deixadesa" o error de calibratge, no a intencionalitat, i rebutgen categòricament teories conspiratives.Les sospites (no provades) giren entorn dels contactes CNI-Es Satty: va ser confident? Van mirar cap a una altra banda? Alguns sectors independentistes (com Puigdemont o Junts) veuen possible negligència intencionada per desestabilitzar el Procés (poc abans de l'1-O), o fins i tot manipulació. Declaracions com les de Mohamed Houli (condemnat, febrer 2025) alimenten això: "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam". Mitjans com El País o La Vanguardia qualifiquen aquestes idees com a "teories de la conspiració sense base", similars a les de l'11-M o 11-S.La meva opinióLes relacions confirmades entre Es-Satty i el CNI són un fet inqüestionable i plantegen preguntes legítimes sobre possibles errors greus en la intel·ligència antiterrorista (com no detectar la radicalització real). La manca de transparència total (documents encara reservats, negatives a lliurar atestats) és preocupant en una democràcia i justifica més investigació per esclarir responsabilitats –ningú ha assumit errors greus fins ara.Tanmateix, no hi ha proves sòlides d'una operació deliberada o "false flag" global (implicant "el sistema" Madrid-Barcelona-Washington). Atribuir-ho a un pla coordinat per "despistar" amb l'imam com a espantaocells entra en terreny especulatiu, similar a conspiracions rebutjades en altres atemptats. El més probable és una combinació de negligència, subestimació del risc i pràctiques habituals en reclutament de confidents (comuns en contraterrorisme). El vídeo de YouTube que enllaçes sembla un live/stream relacionat amb debats sobre el tema (possiblement analitzant aquests documents), però sense accedir-hi directament, no puc confirmar el contingut exacte.En resum: dubtes raonables sí, conspiració global provada no. Cal més llum, però sense caure en narracions que poden minar la confiança sense base factual. Què et fa pensar en una organització "del sistema global"?