ENYA / EL SUEÑO DE LAS HADAS

Portal 12/12 | El Templo del Equilibrio 🌸 Meditación para Armonizar Tu E...

EL REGALO DEL UNIVERSO💗💫Arcángel Metatrón 🦋Canalización Natalie Glasson

El Sol Está Hablando… y Algo en Ti lo Siente

🚪​ EL PORTAL DE LA RESURRECCIÓN 🌌​Sanando y Elevando la Vibración con la...

 La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible es un plan de acción adoptado en 2015 por los 193 países miembros de la ONU (incluida España y todos los de Europa). Incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) con 169 metas para erradicar la pobreza, proteger el planeta y garantizar prosperidad y paz para 2030. No es vinculante ni impone leyes directas, sino recomendaciones universales basadas en consultas globales.

Aquí la lista oficial de los 17 objetivos:

1. Fin de la pobreza.
2. Hambre cero (agricultura sostenible y seguridad alimentaria).
3. Salud y bienestar.
4. Educación de calidad.
5. Igualdad de género.
6. Agua limpia y saneamiento.
7. Energía asequible y no contaminante.
8. Trabajo decente y crecimiento económico.
9. Industria, innovación e infraestructura.
10. Reducción de las desigualdades.
11. Ciudades y comunidades sostenibles.
12. Producción y consumo responsables.
13. Acción por el clima.
14. Vida submarina.
15. Vida de ecosistemas terrestres.
16. Paz, justicia e instituciones sólidas.
17. Alianzas para lograr los objetivos.

Estos objetivos son interconectados y aspiran a un equilibrio entre lo social, económico y ambiental.En Europa, la UE ha integrado la Agenda 2030 en políticas como el Pacto Verde Europeo (transición ecológica, reducción de emisiones) y la estrategia De la Granja a la Mesa (alimentación sostenible). Sin embargo, en los últimos años (especialmente desde 2024-2025 con las protestas de agricultores en España, Francia, Alemania, Países Bajos y otros), ha surgido una narrativa crítica que la presenta como una "Agenda Globalista" opresiva: supuestamente busca control poblacional, prohibir la carne, limitar libertades, imponer burocracia asfixiante o destruir la agricultura tradicional. Estas ideas circulan en redes, canales alternativos y algunos sectores políticos de derecha o ultraderecha, vinculándola a conspiraciones como el "Nuevo Orden Mundial" o el "Gran Reinicio" (concepto del Foro Económico Mundial malinterpretado).Las protestas de agricultores europeos (intensas en 2024-2025) sí critican normativas UE derivadas parcialmente de estos objetivos (reducción de pesticidas, requisitos ecológicos para ayudas, competencia desleal de importaciones), pero las principales asociaciones agrarias (como ASAJA, COAG o UPA en España) no rechazan la Agenda 2030 en sí, sino su implementación: burocracia excesiva, costes altos para pequeños productores y falta de apoyo real. Algunos grupos independientes (como Plataforma 6F) sí la usan como símbolo de rechazo total, mezclándola con desinformación.El llamado "Despertar" y "Gran Resistencia europea" son términos de movimientos contrarios al globalismo, que ven en estas políticas una amenaza a la soberanía, la familia rural y las libertades. Hay preocupaciones legítimas sobre cómo se aplican (impacto en pequeños agricultores, transición justa), pero muchas críticas se basan en exageraciones o falsedades (no prohíbe comer carne, no controla poblaciones ni quita propiedades).En resumen: la Agenda 2030 es un marco ambicioso y voluntario para un mundo mejor, con avances reales en áreas como renovables o reducción de pobreza. Sus críticos la ven como imposición elitista. El debate es sano si se basa en hechos; proteger a agricultores y alimentación es clave, pero culpar solo a "globalistas" simplifica problemas complejos como el cambio climático o la competencia global.

ELOHIM ADONAI אֲדֹנָי 🙌 PODEROSO Himno de Adoración | Música Cristiana C...

 Els nous documents desclassificats (lliurats a la comissió d'investigació del Congrés el desembre 2025, segons l'article d'El Món de Quico Sallés del 12/12/2025) aporten més fragments sobre la figura d'Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17-A (Barcelona i Cambrils, 16 morts i centenars de ferits). Tanmateix, no resolen les incògnites principals i, al contrari, augmenten les suspicàcies per la persistent manca de transparència: molts documents continuen classificats o denegats (expedient d'asil, informes penitenciaris originals, entrevistes amb condemnats vius com Houli i Oukabir).

Revelacions clau dels nous documents

• Relat dubtós de l'imam (2009): Es-Satty va escriure un informe manuscrit a la presó descrivint un suposat segrest i pallissa per narcotraficants, amb confinament de quatre dies a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquest relat va ajudar a revocar la seva condemna i evitar l'expulsió. Però l'hospital certifica que "mai han atès cap persona anomenada Abdelbaky Es-Satty", i no hi ha multes a la seva furgoneta malgrat dies estacionada il·legalment.
• Trasllats d'agents: Documents sobre nomenaments a ambaixades (Colòmbia i Panamà) confirmen trasllats de Guàrdia Civil des de l'agost 2017, però no aclareixen (ni neguen) els del CNI, que segons fonts anteriors van "desterrar" agents que seguien l'imam (cap de Girona a Bogotà, oficial a Panamà).
• Negatives persistents: Trapero (actual director general de la Policia) es nega a lliurar l'atestat dels Mossos del 2009 sobre l'imam, argumentant que és judicial.

Aquests elements s'afegeixen a desclassificacions prèvies (gener-novembre 2025): contactes confirmats del CNI amb Es-Satty a la presó (2014), aturada de la seva expulsió post-trobades, valoració com "intel·ligent però manipulador", però sense detectar risc jihadista real. El CNI el va considerar per reclutar com a confident, però el va descartar per falta d'interès.La versió oficial vs. les teories alternativesLa investigació judicial (Audiència Nacional) i policial (Mossos, Guàrdia Civil) manté que va ser un atemptat jihadista autònom, inspirat en Daesh (que el va reivindicar), amb una cèl·lula radicalitzada per Es-Satty a Ripoll. L'explosió accidental a Alcanar va forçar un pla improvisat (atropellaments). Fonts del CNI atribueixen qualsevol fallida a "deixadesa" o error de calibratge, no a intencionalitat, i rebutgen categòricament teories conspiratives.Les sospites (no provades) giren entorn dels contactes CNI-Es Satty: va ser confident? Van mirar cap a una altra banda? Alguns sectors independentistes (com Puigdemont o Junts) veuen possible negligència intencionada per desestabilitzar el Procés (poc abans de l'1-O), o fins i tot manipulació. Declaracions com les de Mohamed Houli (condemnat, febrer 2025) alimenten això: "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam". Mitjans com El País o La Vanguardia qualifiquen aquestes idees com a "teories de la conspiració sense base", similars a les de l'11-M o 11-S.La meva opinióLes relacions confirmades entre Es-Satty i el CNI són un fet inqüestionable i plantegen preguntes legítimes sobre possibles errors greus en la intel·ligència antiterrorista (com no detectar la radicalització real). La manca de transparència total (documents encara reservats, negatives a lliurar atestats) és preocupant en una democràcia i justifica més investigació per esclarir responsabilitats –ningú ha assumit errors greus fins ara.Tanmateix, no hi ha proves sòlides d'una operació deliberada o "false flag" global (implicant "el sistema" Madrid-Barcelona-Washington). Atribuir-ho a un pla coordinat per "despistar" amb l'imam com a espantaocells entra en terreny especulatiu, similar a conspiracions rebutjades en altres atemptats. El més probable és una combinació de negligència, subestimació del risc i pràctiques habituals en reclutament de confidents (comuns en contraterrorisme). El vídeo de YouTube que enllaçes sembla un live/stream relacionat amb debats sobre el tema (possiblement analitzant aquests documents), però sense accedir-hi directament, no puc confirmar el contingut exacte.En resum: dubtes raonables sí, conspiració global provada no. Cal més llum, però sense caure en narracions que poden minar la confiança sense base factual. Què et fa pensar en una organització "del sistema global"?

✨ Inmaculada Concepción: Cantos Gregorianos que Te Sanarán el Alma | Paz...

 un punt sensible i recurrent en cercles independentistes radicals: la crítica a la Transició i als líders polítics catalans d'aquella època, a partir de la visió de Lluís Maria Xirinacs a la seva trilogia La traïció dels líders (1993-1997). Xirinacs, figura icònica de l'independentisme no violent i de l'Assemblea de Catalunya, hi denuncia que els líders polítics (de tot l'espectre, inclòs el catalanista) van "trair" els anhels de llibertat del poble en acceptar una autonomia limitada i integrar-se al sistema espanyol postfranquista, prioritzant quotes de poder sobre la ruptura real.

Sobre Heribert Barrera i la suposada "traïció" a XirinacsNo hi ha evidències directes d'una traïció personal de Heribert Barrera (president d'ERC i primer president del Parlament restaurat el 1980-1984) específicament cap a Xirinacs en el llibre o en fonts històriques. Xirinacs critica globalment els líders que van dissoldre l'Assemblea de Catalunya i van acceptar la Transició com a "reforma" en lloc de revolució, inclòs figures d'ERC com Barrera, que va ser clau en l'autonomisme i en el suport a la Constitució espanyola (tot i discrepàncies). Barrera, exiliat i represaliat pel franquisme, va ser elegit president amb ampli suport (108 vots), però per a sectors radicals com Xirinacs representava precisament aquesta "integració" al sistema espanyol.El teu punt sobre "no arribes a president del Parlament sense que l'ocupant ho vulgui" és una interpretació conspirativa comuna en l'independentisme més dur: veu qualsevol càrrec institucional com a concessió de l'Estat espanyol, com un "cavall de Troia". Barrera va ser un polític pragmàtic, defensant l'autonomia com a pas, però més tard va fer declaracions polèmiques (eugenèsiques, antiimmigració) que l'han fet reivindicable per sectors d'extrema dreta actuals.Sílvia Orriols, Aliança Catalana i les lloances a Barrera/XirinacsSí que és cert que cercles propers a Aliança Catalana (partit de Sílvia Orriols, d'extrema dreta identitària i antiimmigració) lloen sovint Heribert Barrera per les seves declaracions tardanes sobre immigració i genètica (que van ser condemnades per ERC i amplis sectors). Alhora, Xirinacs és una icona per a l'independentisme radical (plantades, amnistia, crítica a la Transició). Alguns seguidors d'Orriols intenten barrejar ambdues figures en un mateix discurs "patriòtic", ignorant les contradiccions ideològiques profundes:

• Xirinacs era d'esquerres revolucionàries, no violent, universalista i crític del sistema capitalista.
• Barrera tardà era més conservador en temes socials.

No hi ha proves concretes que Orriols personalment hagi "inventat un vincle" directe entre ella i Xirinacs (com una trobada o herència), però sí que el seu entorn aprofita el desconeixement històric per reivindicar figures independentistes històriques sense matisos, per legitimar un discurs actual que combina identitarisme ètnic amb sobiranisme. Això genera friccions, ja que per a molts independentistes clàssics, barrejar Xirinacs (símbol de lluita popular) amb Barrera tardà (polèmic) i Orriols (antiimmigració extrema) és una apropiació indeguda.En resum: la crítica de Xirinacs als líders de la Transició (inclòs Barrera com a institució) és fonamentada en la seva obra, però la "traïció personal" sembla més una interpretació. L'ús actual per part d'alguns orriolistes destapa contradiccions: lloar Xirinacs (radical antitransició) mentre es defensa Barrera (transició autonomista) pot ser incoherent, i sí, aprofita el desconeixement general per construir un relat "patriòtic" selectiu. És un debat viu en l'independentisme: qui són els hereus autèntics? Gràcies per portar-ho; és un tema que mereix matisos per no caure en simplificacions.

Hildegarda de Bingen: oh foc de l'Esperit Sant, consolador | O ignis Spi...

 Alcem la Veu és un col·lectiu de dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes, fundat el 2019, que denuncia la discriminació i la invisibilització de les dones dins l'Església catòlica. Neix com una coordinadora que advoca per una institució on les veus femenines comptin, participin i liderin en igualtat de condicions amb els homes, inspirant-se en la tradició de les primeres comunitats cristianes i en figures com les beguines, Teresa de Jesús o, més properes, el Col·lectiu de Dones en l'Església (fundat el 1986, precursor del feminisme catòlic a Catalunya post-Concili Vaticà II).

Objectius principals

• Reclamar l'accés de les dones als ministeris ordenats (diaconat i presbiterat).
• Eliminar el llenguatge patriarcal en la litúrgia i els textos eclesiàtics.
• Promoure una Església més "circular" i comunitària (d'iguals, sense estructures piramidals).
• Incorporar la teologia feminista en la formació i la pràctica eclesial.
• Denunciar la violència simbòlica i real contra les dones dins l'Església (inclosos abusos).

El col·lectiu forma part de xarxes més àmplies: connecta amb Revuelta de Mujeres en la Iglesia (a nivell estatal, amb actes en més de 30 ciutats) i el Catholic Women's Council (internacional, amb grups a Llatinoamèrica, Àfrica, etc.).Activitats destacadesEl col·lectiu organitza concentracions anuals davant la Catedral de Barcelona al voltant del 8M (Dia Internacional de la Dona), per sisè any consecutiu el 2025. L'última, el 2 de març de 2025, sota el lema "Catòliques i feministes. Per una Església en igualtat", va aplegar més de 200-300 persones. Va incloure accions simbòliques com el "bateig" de 12 dones (representant els apòstols), danses, lectures evangèliques amb interpretació feminista (ex. per Neus Forcano) i crides a la vaga de dones a l'Església durant la Quaresma (impulsada internacionalment).També participen en el 25N (Dia contra la Violència envers les Dones), amb pregàries i manifestacions, i en altres dates com el dia de Santa Febe (3 de setembre).El web oficial és alcemlaveu.org, on publiquen manifests, cròniques d'actes i seccions com "Qui som".Alcem la Veu representa una veu valenta dins el catolicisme català: combinen fe profunda amb crítica feminista, afirmant que "ser creient i feminista no només no es contradiu, sinó que es recolzen mútuament", i veient Jesús com "el primer feminista". En un context de canvis lents (com l'obertura de ministeris laics a dones o el Sínode), el col·lectiu pressiona per transformacions reals, connectant amb la teologia feminista que hem explorat (Isabel de Villena, Teresa Forcades...). És un moviment creixent que inspira moltes dones a no conformar-se amb "engrunes" sinó a reclamar "el pa sencer"