Comparació entre la Cooperació Catalana i l'Espanyola (AOD 2025)

La cooperació catalana i l'espanyola comparteixen l'objectiu comú d'alinear-se amb l'Agenda 2030 de l'ONU i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però diferixen en escala, enfocaments i distribució. La Generalitat de Catalunya gestiona una Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) més petita i focalitzada en projectes bilaterals i multilaterals amb un fort èmfasi feminista i de drets humans, mentre que l'AOD espanyola, coordinada principalment per la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional (SECI) i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), és molt més voluminosa i inclou contribucions multilaterals massives, amb un creixent compromís amb la "diplomàcia feminista". Basant-me en dades oficials del 2025, aquí va una comparació estructurada.Dades Generals
Aspecte
Cooperació Catalana (2025)
AOD Espanyola (2025, projecció basada en 2024)
Pressupost Total
~120 milions d'euros (incloent suport a refugiats i educació global)
>4.500 milions d'euros (creixement del 12% respecte a 2024, amb ~4.000 M€ confirmats; AECID gestiona ~610 M€)
% del PIB/Pressupost
~0,45% del PIB català (objectiu: 0,7% el 2030)
~0,32% del PIB espanyol (encara lluny del 0,7% ONU)
Gestors Principals
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
SECI, AECID, Ministeri d'Exteriors (21% del total) i Ministeri de Hisenda (aportacions a UE)
Projectes/Convocatòries
~200 projectes (e.g., 65 M€ en subvencions 2024-2025)
Milers de projectes, incloent humanitaris i multilaterals (e.g., triplicació a ONU-Mujeres)
Distribució GeogràficaAmbdós prioritzan Amèrica Llatina i Àfrica, però l'espanyola té una presència més global i multilateral (e.g., 40% via UE i ONU).
  • Catalunya: 40% Amèrica Llatina (Colòmbia, Guatemala, Mèxic), 25% Àfrica (Senegal, Moçambic), 15% Orient Mitjà (Palestina, Líban), 20% aliances Sud-Nord (incloent Catalunya).
  • Espanya: ~35% Amèrica Llatina i Carib, 25% Àfrica Subsahariana, 15% Orient Mitjà i Nord d'Àfrica, 25% multilateral (ONU, UE). Països prioritats: Marroc, Colòmbia, Etiòpia, Palestina.
Distribució per SectoresLa catalana destaca per un enfocament "feminista i decolonitzador" (Llei 19/2021), amb >50% dels fons en gènere i drets humans. L'espanyola integra gènere transversalment (Estratègia de Cooperació Feminista en preparació), però amb més èmfasi en humanitari i transicions (ecològica, digital).
Sector/Tema
% Català (aprox.)
% Espanyol (aprox.)
Diferències Clau
Drets Humans i Pau
30-35%
20-25%
Catalunya: Més en memòria històrica i resistències (e.g., Palestina, Colòmbia). Espanya: Més en processos de pau globals (e.g., ONU).
Igualtat de Gènere/Feminisme
40-50%
25-30%
Catalunya: "Cooperació feminista" com a eix central (e.g., projectes contra violències masclistes). Espanya: Aportacions triplicades a ONU-Mujeres; diplomàcia feminista en comerç i defensa.
Sostenibilitat Ambiental i Agroecologia
15-20%
15-20%
Similar; ambdues responen a migracions climàtiques (e.g., Senegal).
Educació Global i Migració
20%
15%
Catalunya: Aliances Sud-Nord amb joves i migrants. Espanya: Més en integració laboral i refugis.
Altres (Salut, Humanitari)
10%
25%
Espanya: Major èmfasi en crisis humanitaries (e.g., >500 M€ en emergències).
Enfocaments Temàtics: Feminisme i Drets Humans
  • Catalunya: El Pla Director 2023-2026 integra un "enfocament feminista interseccional" en tots els projectes, amb >70% de subvencions en temes de gènere (e.g., "Resistències feministes" a Àfrica o "Drets que travessen murs" a Colòmbia). Prioritza drets de dones, LGTBIQ+ i pobles indígenes, amb una visió de "justícia global" i decolonització.
  • Espanya: La "diplomàcia feminista" (des de 2018) posiciona l'igualtat com a "poder blando", amb increments en fons per a drets de dones (e.g., sextuplicació a FNUAP). El II Plan Nacional de Drets Humans 2023-2027 inclou cooperació amb perspectiva de gènere, però és més institucional i menys "activista" que la catalana. Crítiques: Ambdues són acusades d'"inflar" AOD amb costos domèstics (e.g., atenció a refugiats).
Similituds i Diferències Clau
  • Similituds: Ambdós creixen (12% espanyol el 2024; Catalunya manté tendència ascendent), alineats amb ODS, i prioritzan gènere com a eix transversal. Contribució de CCAA: Catalunya aporta ~10% de l'AOD total espanyola (junt amb Euskadi).
  • Diferències: L'escala espanyola permet impacte global (e.g., contribucions a ONU), mentre la catalana és més "territorial" i crítica (e.g., èmfasi en Palestina). Crítiques similars: Prioritzar "ideologia" sobre necessitats locals, tot i que generen retorns (xarxes comercials, imatge internacional).
  • mentres a cataluya ya persones quels denegen ajuda duran 30 anys i ara diue es k no ho volies i es torna demana denegen 6 despres de demanar 0 ingrsos es torna solicitar 6 mesos  denegat posa generalitat cap nom firma k pot fer un pobre contre generalitat cconsorcis publics privats consells comarcals ajuntaments una mafia de corruptes, bancs tancan comptes i esclau escluit del sisema i moret. visca catalunya cas real 1998 2025 y espanya covid 0 una xarxa mundial de explotacio esclavatge fes de esclau pobre deixet explota calla i moret viva espaanya y ue onu tapaderes universals violacions ddhh mundialmen pura hipocresia de oligarcas
  • Perspectives: Organitzacions com CONCORD critiquen l'"inflació" d'AOD en ambdós (e.g., 20-30% en costos domèstics). El govern espanyol apunta a una Estratègia de Cooperació Feminista el 2025 per convergir més amb models com el català.
Fonts principals: Informes de La Moncloa (creixement AOD 2024-2025), Pla Director Català 2023-2026, i anàlisis de diplomàcia feminista. Per dades completes, consulta ACCD o AECID.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog